Medas 1950, por Fernando Rguez. Salgado (Fotógrafo 1922-2006) 

 Txt. Peruchela

    Entre les tradicions del poble gallec, caben contar-se moltes i variades. Definir en aquestes línies els orígens de cadascuna d'elles pot resultar un ardu treball, però no tant, l'explicar-les, d'una manera senzilla i des d'un punt de vista contemporani.
Els nostres avantpassats van viure en aquest mateix lloc i també única i exclusivament d'aquest mitjà natural, durant desenes de segles, això va comportar al fet que es consolidessin una seriï tasques rutinàries per a la producció constant d'aliments i recursos. Aquesta producció d'aliments i recursos forma part de les tradicions dels llogarets gallecs, així com de tots els llogarets del món. En la vida en les ciutats, es tendeixen a oblidar i fins i tot es desconeixen les bases fonamentals que van conformar als primers pobles. Quan no existia els diners, existia la terra i els fruits i materials que d'ella s'obtenien i elaboraven. Ara les persones disposades a seguir amb aquests costums van en descens, hagut de, entre altres coses, al despoblamiento rural de la Galícia actual.
Aquesta pàgina de tradicions recopila la informació necessària per a conrear i elaborar aliments bàsics que, encara que en l'actualitat se segueixen produint i elaborant, no en la mesura en què es feia fa tan només fa quinze anys endarrere.
Aquesta pàgina també resumeix altres tradicions d'aquesta terra. Galícia té tradició de meigas, que ha de veure amb el caciquismo, "els caciques" i també amb els "druidas", curanderos celtes. L'evolució de vells costums és digna d'estudi. Explicar com s'han anat heretant i modificant, aquestes tradicions, al llarg dels últims anys, fins a arribar a l'actualitat gallega, és també objectiu d'aquesta Web.
La Tradició la formen les normes transmeses d'una a una altra generació d'una mateixa cultura i l'esperit ancestral de les creences. La vigència en el present i l'acatamiento de dit conjunt es denomina tradicionalismo.